El procés ens fa pensar, re viure i re memorar , i els esdeveniments amb sorpreses i emocions , també

El procés ens fa pensar, re viure i re memorar 

pensar en qui ets , de on vens on ets i a on vols anar 

re viure els temps que han passat 

re memorar els moments i, especialment, els dolços 

pensar en qui i en que ets 

re viure i re memorar per trobar hi el com has arribat a ser qui diuen o creuen que ets 

A mi , el procés , els esdeveniments que estan succeint aquests dies , les  sorpreses i les emocions que m'estan generant m'animen a pensar, cada dia 

al pensar en qui soc  i arribar a definir me i afirmar que soc català i que ja no soc espanyol no puc evitar re memorar, fer un viatge als núvols de la memòria, uns viatges que he començat a fer,  amb freqüència,  densa que vaig complir els seixanta dos anys.

Fill de pare andalús "traslladat" a Vilassar de Mar  i de mare basca refugiada en Manresa , un als sis anys, l'altre al acabar "la guerra". El meu pare havia nascut a Cuevas de Almanzora i va morir en La Rotonda  en Febrer de 2000. La meva mare havia nascut a Tolosa i va morir al Hospital de la Vall d'Hebron el Maig de enguany

Jo Vaig néixer a Barcelona, en la Lactància, (Va ser dissenyat dins del concepte de mecenatge social del període de la revolució industrial per a atendre "els fills dels infeliços que es troben sense possibilitats". Actualment és un casal d'avis. Per cert fa dos anys vaig voler entrar a visitar lo i no em van deixar entrar. Em vaig quedar amb les ganes  


La meva mare em va explicar que va entrar per aquesta porta amb dolors molt intensos, que va anar a la "Lactància" gracies a "una recomanació" . Al meu germà gran el va tenir a casa, en una habitació on vivien  "de rellogats"