El procés ens fa pensar, re viure i re memorar pensar en qui ets , de on vens on ets i a on vols anar re viure els temps que han passat re memorar els moments i, especialment, els dolços pensar en qui i en que ets re viure i re memorar per trobar hi el com has arribat a ser qui diuen o creuen que ets A mi , el procés , els esdeveniments que estan succeint aquests dies , les sorpreses i les emocions que m'estan generant m'animen a pensar, cada dia al pensar en qui soc i arribar a definir me i afirmar que soc català i que ja no soc espanyol no puc evitar re memorar, fer un viatge als núvols de la memòria, uns viatges que he començat a fer, amb freqüència, densa que vaig complir els seixanta dos anys. Fill de pare andalús "traslladat" a Vilassar de Mar i de mare basca refugiada en Manresa , un als sis anys, l'altre al acabar "la guerra". El meu pare havia nascut a Cuevas de Almanzora i va morir en La Rotonda en Febrer de 200