El procés ens fa pensar, re viure i re memorar , i els esdeveniments amb sorpreses i emocions , també
El procés ens fa pensar, re viure i re memorar
pensar en qui ets , de on vens on ets i a on vols anar
re viure els temps que han passat
re memorar els moments i, especialment, els dolços
pensar en qui i en que ets
re viure i re memorar per trobar hi el com has arribat a ser qui diuen o creuen que ets
A mi , el procés , els esdeveniments que estan succeint aquests dies , les sorpreses i les emocions que m'estan generant m'animen a pensar, cada dia
al pensar en qui soc i arribar a definir me i afirmar que soc català i que ja no soc espanyol no puc evitar re memorar, fer un viatge als núvols de la memòria, uns viatges que he començat a fer, amb freqüència, densa que vaig complir els seixanta dos anys.
Fill de pare andalús "traslladat" a Vilassar de Mar i de mare basca refugiada en Manresa , un als sis anys, l'altre al acabar "la guerra". El meu pare havia nascut a Cuevas de Almanzora i va morir en La Rotonda en Febrer de 2000. La meva mare havia nascut a Tolosa i va morir al Hospital de la Vall d'Hebron el Maig de enguany
La meva mare em va explicar que va entrar per aquesta porta amb dolors molt intensos, que va anar a la "Lactància" gracies a "una recomanació" . Al meu germà gran el va tenir a casa, en una habitació on vivien "de rellogats"
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada